20 MINUTS

- Notícia al punt AVUI sobre immigració, llengua i educació, clikc-a!!


- L'OIS (Observatori de la Immigració a Sabadell) i l'SCAI (Servei Ciutadà d'Acolliment als Immigrants), van organitzar conjuntament una taula rodona en la qual es plantejaba el següent debat: Educació i Immigració L’escola i la família. Quins valors tenim i quins valors esperem de l’escola?. També, es va debatre sobre els valors que transmet l’escola i la visió de la població nouvinguda.


Personalment estic molt a favor amb la visió de Jordi Garreta, el moderador de l’acte, que proposava que l’educació intercultural hauria de ser una educació transversal per a tots els centres educatius i no només per aquells amb majors percentatges d’alumnat nouvingut.


Al següent enllaç teniu el blog en el qual es parla sobre el tema proposat a la taula rodona per debatre: Debat sobre la interculturalitat a les escoles


En la següent pàgina del Departament de Benestar Social i Família trobem moltes eines i recursos per a la integració i adapatació de persones nouvingudes, així com eines de formació professional en aquest àmbit. Departament de Benestar Social i Família
És curiós donar-li un cop d'ull!!

110 PARELLES LINGÜÍSTIQUES (Figueres)

Des de l'any que es va tenir la iniciativa de participar en el projecte PARELLES LINGÜÍSTIQUES A Figueres, el nombre de persones voluntàries i aprenents s'ha triplicat fins aleshores. Actualment hi ha 110 parelles lingüístiques a Figueres i, com be diuen cap al final del vídeo, és una oportunitat pels nouvinguts (i pels voluntaris: satisfacció personal, col·laboració amb gent que ho necessita, etc.) per contribuir en la integració social i laboral a Catalunya. També, tenen molta raó quan afirmen que s'aprén amb la pràctica i conversant en contacte i fomentant interelacions entre diferents cultures.

TOTHOM POT APORTAR EL SEU GRÀ DE SORRA

PARELLES LINGÜÍSTIQUES


M'ha semblat interessant el fet de buscar informació sobre la estratègia d'aprenentatge i servei que vaig poder viure a l'institut: "les parelles lingüéstiques".


Aquella estratègia interna al centre, per nosaltres innovadora fins aleshores, es basava en ajudar un estudiant nouvingut en l'aprenentatge de la llengua catalana per contribuïr en la integració a nivell acadèmic, social i laboral. Jo, com alumna voluntària, una hora a la setmana sortia de classe per conversar, llegir, dialogar i compartir estones amb una companya magrebí de l'aula d'acollida i els T.A.E.* (Tallers d'Adaptació Escolar i aprenentatges instrumentals bàsics). Així doncs, vaig establir una relació afectiva amb aquella alumna i vaig contribuir en el seu procés d'E-A i en la integració a en la cultura catalana. 


*En l'enllaç al qual podeu accedir (T.A.E.) hi ha l'opció de descarregar un treball sobre l'estudi i anàlisi d'aules TAE, en el qual s'explica molt be què és i quina és la finalita, d'entre altres coses. No és un treball gens extens i no ocupa gaire espai, així que si us interesa conèixer una mica més del tema només heu de click-ar :)


Ha estat interessant la búsqueda intencionada sobre aquest tema, ja que no sabia que es pogués participar en un voluntariat de "parelles lingüístiques" sense ser alumne d'un I.E.S. (com en el meu cas), a nivell individual. Només amb una hora a la setmana de "dedicació" (ajudar a una persona inmigrant en la comprensió i expressió de la llengua catalana per facilitar la integració d'aquesta a Catalunya) ja pots contribuir en un aprenentatge i servei que no suposa un gran esforç i que si que contribueïx a la integració i la comunicació de persones nouvingudes. Voluntariat PARELLES LINGÜÍSTIQUES


Em sembla una gran idea el fet que els Instituts d'Educació Secundària adoptin aquest projecte en la pràctica educativa del centre. Ja que es produeix un aprenentatge i servei, i a més a més, s'educa en valors als infants que participen d'aquest voluntariat i als que reben aquest "servei" ,entre iguals.

CANÇÓ DE LA TARDOR!!

LA CULTURA ES LA SONRISA
Deixant les bromes de banda, m'ha semblat una manera creativa i interessant el fet de penjar-vos una cançó que he trobat idònia per definir cultura...

Cultura, a part de referir-se a la part de tradicions i costums que passen de generació en generació, en la cançó Leon Gieco fa referència a molt elements que interactuen per contribuïr a la cultura (amics, família, cinema, teatre, etc.).

La definició que vaig pensar per aquest terme i que vam proposar a classe va ser la següent:

"la cultura és un conjunt de trets identificatius que caracteritzen una comunitat o grup de persones, com les tradicions i costums, la llengua, la gastronomia, l'himne, etc."

D'altra banda, enfocant el significat cap a un altre punt de vista, la cultura podria ser "l'acumulació de coneixement humà". Per aquesta raó, em falta trobar una sola definició q ho abarqui tot sobre la cultura, ja que  és una paraula amb un ampli significat, la definició de la qual podem anar creant tots plegats!!

Aquí deixo un enllaç d'una pàgina que he trobat en la qual s'ofereix una definició de cultura bastant completa i clara: Què és la CULTURA? 

SEGONA ENTRADA

L'AULA D'ACOLLIDA

CONCEPTOS:
- La Central Sindicalindependiente y de funcionarios (CSI-F) es una Central Sindical de corte moderno y europeo integrada en la Confederación Europea de Sindicatos Independientes (CESI) consolidada como tercera vía sindical de ámbito estatal.

Se presenta como una nueva opción sindical para los trabajadores de este país, con un carácter distinto a los clásicos sindicatos de clase.

COMETARI:

Em sembla molt interessant fer esmena en el blog d'una estratègia extraordinària interna als centres educatius com és l'aula d'acollida. Aquest suport específic es basa en l'acollida i l'acompanyament dels alumnes nouvinguts que tenen dificultats per adaptarse al sistema educatiu, ja sigui per la llengua, perquè mai abans han anat a l'escola o perquè immigren en busca d'una educació justa i un futur millor. El fet d'immigrar implica un canvi social i cualtural que necessita d'una atenció individualitzada i una adaptació en el sistema educatiu per contribuir a una incorporació sense barreres en l'aprenentatge de l'alumne.

Personalment, considero indispensable l'estratègia d'acollida de la qual parlo ja que es un espai de relació, en el qual es creen relacions comunicatives i afectives entre els diferents alumnes de diferents procedències i que es troven en una situació semblant. Penso que és important que l'alumne sigui presentat des d'un inici al grup classe corresponent (segons l'edat), i que assisteixi a classes en les quals el llenguatge no sigui indispensable per l'aprenentatge o per duu a terme la dinámica plantejada  (educació física, arts plàstiques o dibuix, música, etc.). D'aquesta manera es creen i fomenten relacions amb els alumnes de l'aula ordinària de la qual l'infant que es troba en l'aula d'acollida passarà a formar part en un futur.

És una estratègia de suport per alumnes que arriben a Catalunya i que han d'adaptarse a un sistema educatiu amb la barrera de la llengua i la cultura. És important fomentar l'activitat en aquest tipus d'aula perquè la incorporació de l'alumne nouvingut sigui el més fàcil possible, fent ús de les TIC, diverses lectures, establint "parelles lingüístiques", etc. Per això, seria important que la persona que s'encarrega de educar als alumnes que fa poc han arribat d'altres països es trobi inclosa en un perfil de professional concret. Una persona que ofereixi confiança i sigui comunicativa, així com que domini les noves tecnologies i controli la dinamització de grups i activitats-tallers, així com també és important adaptar la transversalitat dels objectius i continguts que es plantejen. El professorat és un element molt important en aquest procés d'incorporació i per aquesta raó, la docència hauria de rebre cursos per transmetre, motivar, educar en valors i, d'altres recursos útils per la dinamització d'aquest grup de l'aula d'acollida. Ha de tractar-se de persones més especialitzades i preparades.

Tenint en compte que avui en dia existeix un percentatge elevat d'alumnes nouvinguts en escoles i instituts públics, l'aula d'acollida és tracta d'una estratègia específica que contribueix a una fàcil i "ràpida" incorporació al sistema educatiu, un bon procés d'E-A i, alhora, a una atenció individualitzada i més centrada en l'infant nouvingut el qual té unes necessitats i interessos diferents. Per facilitar la incorporació (el més abans possible) d'aquests infants a l'aula d'acollida es treballa la llengua catalana principalment, amb d'altres recursos que faciliten el procés d'adaptació al sistema educatiu perquè aquests alumnes puguin gaudir d'una educació justa i de l'aprenentatge de competències, continguts i habilitats que l'escola (professorat) proporciona i fomenta en cada curs escolar. 

També és molt important el fet de fer un bon seguiment i exhaustiu de l'infant, entre el tutor del grup classe i el tutor o professor de l'aula d'acollida. Ja que s'ha de vetllar per un bon procés d'ensenyament-aprenentatge de l'infant nouvingut i la seva integració la societat i la incorporació a l'aula ordinària quan es consideri oportú. 

Aprofitant l'aportació que es fa al vídeo que he penjat, en la qual es demana un compromís per part de la política en vers l'àmbit de l'educació, m'agradaria recordar que avui dia 5 d'Octubre és el dia de la docència i amb això m'agradaria reflexionar sobre les retallades que s'estàn aplicant actualment en aquest sector. Personalment, penso que qualsevol canvi que afecta a la nostra societat s'ha de veure projectat enl'educació que s'aplica, així doncs, considero que es un àmbit en el qual s'hauria d'apostar i emplear allò necessari per a una educació de qualitat. És tracta d'un dret comú del qual tots hem de gaudir, amb o sense la incorporació de recursos i noves estratègies.

PRIMERA ENTRADA

NOTÍCIA:


http://www.elpais.com/articulo/educacion/racismo/escuelas/ceba/musulmanes/elpepusocedu/20081208elpepiedu_1/Tes

El racismo en las escuelas se ceba con los musulmanes

Un estudio revela que los gitanos ya no son los más rechazados entre los alumnos 

En la notícia que us presento es donen a conèixer les xifres obtingudes en la enquesta escolar que el CEMIRA proposa per a nens d'entre 13 i 19 anys. Des de 1986 es recullen dades estadístiques i s'anal·litzen els resultats obtinguts pel CEMIRA, encara que mai abans s'havien presentat públicament els resultats de les enquestes escolars ja que s'observaba una islamofòbia brutal.

La notícia és més bé una descripció d'aquestes dades recollides en les enquestes, però no obstant, l'últim paràgraf és més reflexiu i ens planteja una molt bona qüestió en relació amb l'educació:

- Estem a temps de combatir el racisme i la Xenofòbia a les escoles?

Calvo Buezas pensa que si que es pot combatir, tot fomentant els valors de la hospitalitat i la solidaritat.

El missatge, o la frase més representativa que puc extreure de la notícia és: "EL RACISTA SE HACE, NO SE NACE".

Per tant, penso que treballar des de l'escola la "Interculturalitat i la immigració" és un treball imprescindible (educació en valors). D'aquesta manera els nens anirien creixet però els hi resultaria molt familiar el tema de la immigració i, segurament serien més solidaris i tolerants amb gent de diferents cultures i procedències.

PRIMERA ENTRADA

VALORACIÓ ACTIVITAT PRESENCIAL, 21 de Setembre

L'activitat inicial proposada al començament de la primera classe (el dia 21 de Setembre) va estar molt interessant. La valoro de manera positiva per què inicialment vàrem haver de reflexionar personalment i, alhora, plantejar-nos la resposta que donarien tant les persones que es troben al nostre voltant com la societat en general. 

Se'ns varen oferir once afirmacions i a partir d'aquestes teníem un moment de reflexió personal per puntuar de l'1 (molt en desacord) al 5 (molt d'acord) segons el nostre parer, el de la nostra família i coneguts, i per últim, el de la societat en general.

Va estar molt interessant el fet de parar-nos a reflexionar i puntuar críticament les afirmacions presentades segons tres punts de vista diferents (jo, família i amics, societat). També, el fet de plantejar-nos afirmacions una mica més complicades d'entendre va donar peu a un treball totalment reflexiu i personal, fins i tot, de conèixer-se a un mateix. Pot ser, em va faltar una mica més d'interacció entre els alumnes a partir d'algun debat dirigit però penso que l'assignatura donarà molt peu a aquest tipus de dinàmiques.

M'agradaria destacar d'aquesta primera activitat el fet que atribueixo, sobretot a la societat en general, una visió i una actitud racista. El fet de generalitzar no és correcte, però tant de bo pogués atribuir a la societat una puntuació molt semblant a la meva o a la de la família i coneguts. Pot ser, això ve donat perquè al llarg de la meva vida he rebut una educació en valors i en actituds molt rica.

A nivell personal penso que el fet de poder gaudir d'una educació en un àmbit no formal és molt interessant a l'hora d'anar creant la pròpia identitat i a l'hora de ser més tolerant amb el món. Durant tot el cicle vital hem de trobar moments i situacions per interactuar amb gent d'altres cultures i conèixer una gran diversitat de costums, llengües, tradicions, etc., diferents a la nostra. Pot ser per què sóc molt curiosa, però per a mi és molt gratificant poder entendre altres persones (ni millors, ni pitjors) diferents i amb maneres diverses de viure, gens semblants a la meva però molt interessants de conèixer. 

- La diferència cultural és un valor positiu per la convivència?

Jo penso que és un valor "positivíssim", en canvi, crec que per la societat en general actualment no ho és. I, dic actualment perquè si fem memòria, durant els anys 60-70 a Espanya hi va haver molts moviments migratoris. Concretament a Catalunya immigraven extremenys, andalusos, manxecs i altres habitants de CCAA diferents. Aleshores, encara que la diferència cultural no era gaire observable (però existia), era un valor positiu el fet de conviure amb gent immigrant amb "diferències culturals". Tot i així, com sempre sol passar hi ha casos d'excepcions i segurament moltes persones no es van sentir ben acollides, però el respecte existia pels demés.

També, avui en dia ens trobem en una crisi econòmica mundial, però no només existeix aquest tipus de crisi ja que a nivell personal crec que la major crisi (a part de la alimentària), és sens dubte la crisi de valors. Actualment, la immigració a Espanya fa nosa perquè segons els espanyols "ens treuen els llocs de treballs", però antigament fa uns 10-20 anys quan els immigrants venien per trobar feina i poder gaudir d'una economia justa, ens interessava el fet que fossin contractats per fer aquell tipus de feina més agotadora físicament, la qual no creiem digna per a nosaltres. Tanmateix, tots som persones i hem de valorar a tothom per igual, sense etiquetar cap persona per la procedència, religió, color de pell, etc. 

Crec que l'assignatura donarà molt de sí i serà rica en debats i intercanvi de pensaments, emocions i creences sobre el tema tractat, encara que no podem gaudir de moltes sessions. La "Immigració i interculturalitat" són temes que han d'estar pròxims a nosaltres i a tota la societat en general, així doncs, els continguts i objectius presentats a la sessió inicial i que treballarem al llarg de l'assignatura els vaig trobar molt interessants.